Eixides com la d'avui fan que pensar. Avui erem 19, una multitud. Quin nexe d'unió tenim per què ens agrade tant eixir junts? És clar que la bici. Però si pensem en els diferents nivells físics que hi ha dins del grup no és sol açò. Eixim xics i xiques, gent de diferents edats, Algú ja passa dels seixanta i altres estem més que prop. La majoria ronden la quarentena. És clar que els més majors rebem dels joves eixa alegria i vitalitat que la rutina diaria va apagant. Però i els jovens, quin benefici trauen de la relació? Supose que la seguretat que no els fallarem, ja que com no tenim res més que fer, ahí estarem. Crec que no és sols acò que alguna cosa més hi haurà, però m'és díficil definir-la.
En definitiva, el grup és una joia, que ens fa que esperem desitjosos que arribe, setmana tras setmana, el proper dissabte per tornar a trobar-nos. I acò ens ho debem tots, els uns als altres, la tolerància, la comprensió, l'amistat... totes estes qualitats que hem de lluitar per conservar dins del grup.
La setmana que ve a Espadà, a tocar La Campana. Salut i pedal.
Avui erem:
Paco, Antonio, Pepe, Jose Luis, Roberto, Sofía, Migue, Fernando, Josemi, Maya, Carlos, Rodrigo, Juanjo, David Sanchís, Miguel, David Murillo , Xavi, Mario i jo (Total 19).
La ruta:
Presentació fotogràfica:
No hay comentarios:
Publicar un comentario