martes, 30 de octubre de 2012

De volta per la Tinença de Benifassà

A l’arribar al punt de partida, en el Pantà d’Ulldecona, ens hem trobat amb una aglomeració de ciclistes, vinguts dels llocs més diversos, disposats a començar la ruta.

Després dels preparatius inicials, comencem la ruta. Els primers quilòmetres són en lleu ascens. Passat el desviament del Salt de Robert, la pista comença a empinar-se. Ens ho prenem amb tranquil·litat. Comença a bufar el vent. De moment les ràfegues de vent ens afavorixen i ens tiren una "maneta" en la dura ascensió.

Arribats a l'indicador del "Faig Pare" decidim visitar-ho. Impressionant. Allí ens trobem amb un altre grup de ciclistes de Vila-real. Els deixem tirant-se fotos i continuem la ruta.

Al finalitzar la pujada decidim descansar en el Mas de Vallcanera, a menjar un poquet. Allí trobem a un altre grup de ciclistes vinguts de Barcelona i Girona. En l’avituallament decidim continuar pel GR en compte de per la pista.

El GR fins al Refugi de la Font Ferrara és molt bonic i divertit, val la pena.

Arribats al refugi, i vist l’èxit de la senda, decidim continuar pel mateix fins a Fredes. Errònia decisió! A partir d’ací, es convertix en un continu puja i baixa amb prou zones de caminar en pujada. En les zones de baixada, trams prou compromesos, fins a Roberto pot donar fe de la seua dificultat.

Una vegada en Fredes, la primera cosa que fem, és preguntar si tenim lloc per a menjar i la primera resposta és que de moment està tot ocupat. Avui no dinem! Després, ens preparen una taula, amb la condició que acabem per a les tres. Al final hem disfrutat d’un excel·lent àgape amb les seues ensalades, canelons, cigrons, carn a la brasa i carajillo. Tot magnífic excepte el carajillo, que ha de ser el nom que li donen a una barretja de café amb conyac o ron.

Finalitzat tan agraït "refrigeri", de nou a la bici i, després d’una lleu pujada, cap avall, pel Portell de l'Infern. La veritat, és que després de la por que ens havia ficat Josemi, m’ha paregut fins a assequible, a pesar de les vegades que he hagut de baixar i del fort vent que bufava. També molt recomanable sobretot per les impressionants vistes que es disfruten.

Al finalitzar la ruta, tots hem coincidit en l’espectacularitat de la mateixa i en com ho hem passat de bé.

Salut, pedal i carajillos, dels de veritat, per a tots!

La ruta:

Track

Avui hem rodat:  Antonio, Toni, Roberto, José Luis, Josemi, Maya i jo.

Galeria de fotos:

sábado, 13 de octubre de 2012

Per sendes de Moró

L’objectiu de l’eixida és realitzar les noves sendes de l’última eixida de Moró.

Encara que en principi teníem previst pujar pel Barranc de Les Ermites hem canviat la pujada per la, més que coneguda, Font de Codina i així poder fer totes les sendes des del Mas de Flora. Dalt de Codina ens estaven esperant Pepe, Rodrigo i Miguel que s’havien avançat a l’eixida per anar fent camí.

Després d’un breu passeig per la zona del Pou de Sant Martí, iniciem les sendes de baixada cap a Moró. El terreny està molt humit per les pluges d’ahir, i les zones pedregoses estan un poc més “delicades” que de costum. Roberto i Julián, se les han baixat totes d’una tirada. La resta hem anat fent el que podíem: anar posant peus i patejar més d’un tram, però és el que hi ha. De totes maneres tornarem un altre dia que el terreny no estiga tan perillós, encara que patejar també patejarem.

Roberto volia que esmorzarem al Bar Maestrat de Moró, i la veritat és que ens han atés magníficament. Ensalades, patates braves i meló de postre, per compte de la casa. L’entrepà, amb molt bon pa. El carajillo correcte. I el preu…, el preu el millor de tot.

La tornada, després del prolongat esmorzar, per carril bici. Jo, ja porte tres dies seguits eixint i després de la “picada” que vam tenir ahir pujant el Coll de La Mola, el cos demana tranquil·litat.

Salut, pedal i carajillo per a tots!


La ruta:

Track

Avui hem rodat:  Pepe, Rodrigo, Miguel Sales, Julián, Roberto, Juanjo, Josemi, Maya i jo.

sábado, 6 de octubre de 2012

Rodejant el Gegant de Pedra

Baixa resposta carajillera a la convocatòria. A les 8:30 estem preparats a Xodos per a partir.

Després d’uns xicotets dubtes inicials, prenem el camí bo i comencem l’aventura. Després de la primera pujada, serà una preciosa senda amb molta pedra, però ciclable, la que ens torne, quasi, a on estàvem, a la pista del Pla de la Creu. De nou a pujar.

Dubtem sobre continuar fins a La Banyadera o baixar a Sant Joan, al final baixem. En la baixada se’ns despista Antonio i es perd. Que extrany! Esperem esmorzant i refrescant-nos en la font. Acabem d’esmorzar i Antonio sense donar senyals de vida. Açò ja és mosquejant, damunt no podem fer res perquè no tenim cobertura. Anem a buscar-lo. Ni rastre. Ja sense saber que fer, apareix Antonio, se n’ha anat per la zona del campament fins la pista. Sort que ha passat per allí una guarda del Seprona que ens hem creuat en Sant Joan, i a part de tirar-li els teixos, se li ha ocorregut preguntar-li si ens havia vist i per a Sant Joan que se n’ha vingut.

Li donem un respir perquè esmorze i de seguida comencem la pujada per la pista. Des de La Banyadera comencem la "circumval·lació" al Penyagolosa.

En el Mas de Camales ens trobem un ramat de vaques que hem d’esquivar hàbilment (a elles i als seus excrements) per a poder continuar.

La senda comença en ascens i ací comença el meu protagonisme. Quan ja estava a punt de penjar-me la medalla de pujar-la sense un peu, en un xicotet escaló caic de cul. Més avant tornaré a eixir volant ja en la zona de la baixada. La senda és espectacular. Impossible no detindre’t per a contemplar les impressionants vistes del "gegant".

Finalitzada la senda, prenem la pista direcció a Xodos. Arribem tard i no parem ni a prendre’ns una cervesa. Toni es queda endreçant-se amb la seua famosa esponja, en la font del poble. Els de la furgona fem botelló amb una litrona que ha comprat Antonio en el bar.

Res més, ruta per a apuntar-se-la. Gràcies a Carlos i David que em la van passar.

Salut i pedal i carajillo per a tots, que hui no hi ha hagut.


La ruta:

Track

Avui hem rodat:  Antonio, Toni, Julián, Paco i jo.

Galeria de fotos: