Bateig al Bartolo

Bateig al Bartolo per a Àdamo, que era la primera vegada que el pujava amb bici. Ha superat la prova amb nota i amb l'ajuda de Juan que ha desenrotllat les vegades de "padrí".

En La Magdalena, decidim no fer el primer tram per carretera. Així que fem la divertida senda del Barranc de La Magdalena i continuació per a seguir pel Mas de Mohino fins a la carretera.

La pujada fins al Bartolo, la fem en grups, a ritme confortable. Durant la pujada hem agafat a Pepe, que ha eixit amb la bicicleta vella, ja que té a reparar l'amortidor de la Specialized. Ens acompanya fins al Coll i quedem per a trobar-nos en La Font Seca.

Com la majoria de vegades que fem esta ruta no hem baixat a Les Santes i ens hem desviat per la senda del barranc del mateix nom. La veritat és que encara que s'ha de caminar un tram, s'avança prou i de pas disfrutem d'una bonica senda.

Hui la desvandada no s'ha produït després de l'esmorzar. Bé, després també, però durant Toni, David i Miguel han esmorzat a gran velocitat per a no defraudar les seues senyores que els estaran esperant.

Després de l'esmorzar, com sempre que anem a La Pobla, carril bici o Coll de La Mola, a triar. Jo, junt amb Juan i Julián baixem per l'opció del Coll deixant-li el comandament a Juan que ens conduïx, sense pressa però sense pausa, fins a Castelló.

Salud, pedal i carajillos, que hui, toquem fusta, hem tornat a tastar!
 
La ruta:

Track

Avui hem rodat: Ádamo, Toni Pérez, Miguel Sales, Juan, Mario, Josemi, David Ferré, Julián, Pepe i jo.

Galeria fotogràfica:

I ací quan es va amb bici?

El títol ve donat per la llarga caminata que ens hem pegat abans d'arribar a Villamalur i per l següent en la zona de les trinxeres. A algú se li ha escapat la frase, i segur que la majoria anaven pensant-ho.

La pujada fins a Villamalur s'ha fet dura pel ja comentat tram a peu. Vicente que en principi anava a fer-nos de guia, ens ho ha avisat i ens recomana la pujada per carretera però la majoria ha decidit pujar per pista i hem seguit un track que puja directament de Suera a Villamalur.

La sorpresa, i el més dur de la ruta, l'hem tingut a l'arribar a Villamalur. El bar està tancat. Desànim general i divisió d'opinions.

Al final alguns prenem café, sucs o batuts en el Bar dels Jubilats i continuem.

La zona de les trinxeres és espectacular, tant per la visió que té, com per l'estat de conservació de les mateixes.

Després de la visita el grup es partix. Hi ha gent que té pressa i fam. Mitat per mitat uns decidixen tornar sobre els seus passos i agafar la carretera i la resta continuar seguint el track. Jo m'apunte amb els del track.

Després d'una breu trepijada per esta zona de trinxeres prompte prenem una senda prou ciclable i divertida que ens conduïx fins a la pista.

A partir d'ací, ja tot són presses, per la pista, pel camí vell de Suera i per la carretera, sobretot per esta. Al final arribem desperdigats.

En el resum d'incidències: una ruptura de cadena, en les trinxeres, que es resol ràpidament i dos punxades, els dos a càrrec meu, la primera amb canvi de cambra i la segona amb dos parades per a unflar.

Al final, la ruta s'ha arreglat un poc, almenys per al nostre grup. Per als que han tornat per carretera, preferisc no preguntar.

Salut, pedal i carajillos, que hui s'han tirat a faltar!
 
La ruta:

Track

Avui hem rodat: Rodrigo, Ádamo, Toni, Juanjo, Toni Pérez, David Sanchís, Dani, Carlos, Miguel, Juan, Mario, Quique, Josemi, Maya, Victor, David García, Pepe Sivera, David Redón, Vicent Bernat, Vicentei jo.

Galeria multimèdia:

Després d'un llarg silenci

Després d'aquest lllarg silenci provocat per no publicació del blog, avui reprenc de nou la tasca, amb l'esperança de no haver defraudat a algun possible lector del blog.

En tot aquest temps, algunes novetats, nous companys, bicicletes robades, adquisició de noves "màquines" (les 29 comencen a fer furor) i altres. Poc a poc anireu lligant caps.

Ara el millor es continuar amb la crónica setmanal.

Com es veu la pluja no va ser impediment per a dur a terme la convocatòria amb una important presència de "aguerrits" carajilleros.

La ruta, nova en el calendari, arreplega una sèrie de sendes, fins ara desconegudes per a la majoria de carajilleros, per la zona de la Rambla-Pedrissas.

S'estrena amb CarajilloMtb, Toni Pérez, amic de Juanjo.

Després de creuar la Rambla, comença a ploure, i la gent a tindre pressa per arribar al bar. Amb tot, perdem a Álvaro, que es para i després es perd entre tant de camí.

 Quan contactem per telèfon, ens diu que està tornant cap a Castelló.

Les sendes són molt divertides, encara que en la primera, ens equivoquem i eixim a una trialera amb una baixada prou forta, no apta per a tots els públics.

Arribem a l'esmorzar just quan la pluja augmenta. Tenim sort i el pitjor de tot cau durant l'esmorzar.

José Luis, a qui ens havíem creuat en l'eixida tornant de córrer, acudix a l'esmorzar amb el seu fill.

Durant l'esmorzar, s'examinen unes mostres de les noves equipaciones, que pareixen del grat de tots. El disseny, amb més acceptació pareix ser l'Hermínia-Edition.

Herminia Edition

Continuem per un camí nou fins al Bike-Park on fem la trialera del Xocolate des del principi.

Quasi que no plou però el terreny argilós del Pantà fa que les bicicletes es carreguen de fang.

Hui finalitzarem la ruta en els rentadors...

Salut, pedals i carajillos!

La ruta:

Track

Avui hem rodat: Miguel Sales, Rodrigo, Ádamo, Antonio, Toni, Juanjo, Toni Pérez, David Sanchís, Xavi, Faustino, Álvaro i jo.

Galeria de fotos: