sábado, 29 de diciembre de 2012

L'última de l'any

Camí atípic cap a Moró, hui pugem pel Barranc de les Ermites fins al Tossal Blanc.

Pujada dura, que portàvem molt de temps sense fer i que, a pesar del pendent, es deixa fer gràcies al bon estat del terreny.

Una vegada en el “Mirador”, David ens perdona la “Rail” i la canviem per una senda de l’eixida de Moró i continuació pel Barranc del Molí Roig.

Esmorzar en el Mesó Prades..., encara ens coneixen. Carlos, seguint  amb el seu costum de no esmorzar, contínua la ruta en solitari.

Per a la tornada triem la senda del Pou del Portugués, que alguns encara no coneixen. Clar està, primer cal pujar Sant Miquel.

Pepe fa el difícil, puja amb nosaltres fins a l’ermita i després es torna, diu que queda molta pujada.

La senda està millor que mai, encara que no així la seua continuació per La Punxosa que té molta pedra solta.

En esta última, Antonio li fa un xicotet clevill al tubeless que miraculosament, i després d’un bon nombre de “proves posturals”, aconseguix autoreparar-se.

Despedida, després de les felicitacions i desitjos de rigor per a este nou any que ve, i una bona ruta per a acabar el vell.

Salutacions i  molts carajillos per al 2013!

La ruta:

Track

Avui hem rodat:  David, Miguel, Juan, Carlos, Pepe, Antonio, Julián i jo.

sábado, 22 de diciembre de 2012

Eixida de Nadal

Eixida per Espadà amb final feliç en el Bar Paquita, on realitzem el menjar nadalenc del grup, a base “d’olleta” i carn torrada.

La jornada comença dura amb la pujada de la Pista de la Costera que, com el seu nom indica, no té molt de baixada. Per a finalitzar-la un passeig per una senda costa dalt que acaba per posar-li la guinda a la pujada.

Des de dalt fem la primera senda en baixada, fàcil, encara que amb pedra solta i prou desnivell, fins al Port d’Eslida. Continuem cap el Coll dels Morts on prenem la senda que ens porta fins al bike-park de Chòvar. La senda molt divertida i sense dificultats.

Una vegada en el bike-park comencem la baixada. Els millors baixadors disfrutant dels trampolins i la resta fent el que podem, que per a nosaltres ja és prou.

Arribats a Chòvar, esmorzem en un xicotet parc infantil davant de la font. Els que no han portat entrepà se’n van al forn a comprar-se quelcom que menjar. Finalitzat el mateix, ens trobem com a buits, ens falta quelcom… El carajillo! Toni ens parla de les excel·lències del carajillo del bar, que a més tenim a només 200 metres, i allí que ens n’anem… Som incorregibles! A propòsit el carajillo no estava tan bo com deia Toni, però qui no té tall rosega els ossos.

Contents, com a xiquets que al final s’han eixit amb la seua, continuem per carretera a bon ritme. Prompte arribem als voltants d’Azuébar i ens desviem per a iniciar la tornada cap Eslida.

La pujada de tornada cap al Port es fa molt llarga i dura. Fa estralls en el grup, els membres del qual van arribant en comptagotes al final de la mateixa, on tornem a reagrupar-nos. En un principi, jo pretenia pujar a les antenes, però donada l’hora que és, desistisc en la meua intenció. Superada esta última i gran dificultat iniciem la baixada cap Eslida per carretera.

A Eslida ens estan esperant Patri, Mario i Jose Luis que han acudit al menjar nadalenc amb bici, des de L’Abeller i Castelló.

En el menjar ens ho passem magníficament i al mateix temps vam donar bon compte de “l’olleta” i de la resta de viandes.

Res més. Aprofitar les dates per a Felicitar les Festes a tots els carajilleros i a la resta de companys que disfruten de la mateixa passió que nosaltres: la bicicleta de muntanya i un bon carajillo amb els col·legues.

FELIÇ NADAL I MOLTA BICI I CARAJILLOS PER AL 2013 !!!

La ruta:

Track

Avui hem rodat:  David, Quique, Paco, Rodrigo, Miguel, Miguel Sales, Juanjo, Sofia, Roberto, Toni i jo.

Galeria de fotos:

sábado, 15 de diciembre de 2012

Ruta rutinària

Ruta tradicional per a anar a esmorzar a La Pobla.

A Borriol ens ajuntem amb els Karagols i iniciem la pujada de Codina en “gran grup”. En la pujada, que realitze amb el grup de darrere, ens passen part dels integrants de “Tres sendes”. Al final dalt de Codina, hi ha un muntó de gent, prop d’una trentena. Allí també ens esperen Rodrigo i Pepe que s’havien avançat per a pujar al seu ritme.

Els primers a reiniciar la marxa som els Carajilleros, la resta es queden esperant els integrants dels respectius grups que encara no han arribat. Nosaltres prenem direcció cap La Penya, atallant per la senda. A partir de La Penya, baixada fins La Font Seca. En la desviació de l’antiga senda-trialera, Paco, Julián i Dani decidixen baixar per ella. Jo m’envalentisc i me’n vaig amb ells: Error! Baixe més temps a peu que amb bici. Al final m’han d’esperar tots.

Esmorzar en la Font Seca. També ha acudit a l’esmorzar el nostre maratonià carajillero, José Luis, que continua estant de guàrdia els dissabtes i ha de cuidar dels fills. Durant l’esmorzar conseguisc requisar l’atenció del grup durant uns minuts i votem una sèrie d’eixides per al pròxim trimestre. A partir dels resultats confeccionaré la nova programació.

Conclòs l’esmorzar, divisió d’opinions, mig grup baixa pel carril bici i la resta, Miguel, Julián, Carlos i servidor ho fem pel Coll de la Mola i “Toritos”. L’esforç de pujar La Mola es veu de sobra recompensat amb la divertida baixada per “Toritos”  Almenys per a mi.

Res més. Fins a la pròxima! Salutacions i… ¡¡Carajillos per a tots!!!

La ruta:

Track

Avui hem rodat:  Dani, Quique, Paco, Rodrigo, Pepe, Miguel, Carlos, Julián i jo.

sábado, 8 de diciembre de 2012

Lluna minvant, grup minvant...

En ple període de Lluna Minvant, i com influenciats per la mateixa, l’eixida de hui s’ha vist atrapada per l’efecte llunar i el nombre d’elements del grup s’ha anat reduint fins a finalitzar amb cinc membres.

Des de l’eixida es marca un ritme viu, encara que suportable, donada la longitud de la ruta. Així, sense perdre temps, passant per l’assut (baix), prompte arribem a La Pobla. Bona hora, són les deu. Ací es produïx la primera segregació del grup, Antonio, Juanjo i Miguel Sales no es fien que esmorzem a Cabanes i se’n van a La Font Seca.

Prenem un camí que, per l’esquerra de l’autovia, ens porta al Polígon Industrial. La temptació s’anomena Bar Navarrete. Com anem bé de temps em canvien la traducció i l’EC d’Esmorzar Camperol de la programació es convertix en EC d’Esmorzar Carajillero. Carlos preferix no esmorzar i continua en solitari. La resta parem a esmorzar. Toni i jo portem entrepà i fem ullets al veure els diferents entrepans de productes a la brasa que es fiquen entre pit i esquena els carajilleros. Bon esmorzar i bon preu. Tornarem!

Al reiniciar la marxa Mario i Quique es fan els sords i es tornen per on han vingut... El grup continua minvant, ja només quedem cinc.

La trialera de La Font de Campello, està molt destrossada per l’aigua i el pas de les motos. Rodrigo, Toni i jo fem prou trams a peu. Després Julián i Dani, ens diran que també han hagut de baixar més que de costum.

Finalitzada la trialera, a rodar cap a Castelló: Via Verda i Carril bici. Es fa llarg, però arribem a bona hora: Són les dos.

Salutacions i... ¡¡¡Carajillos per a tots!!!


La ruta:

Track

Avui hem rodat:  Mario, Miguel Sales, Dani, Rodrigo, Quique, Juanjo, Antonio, Julián, Toni, Carlos i jo.

jueves, 6 de diciembre de 2012

Eixida Conjunta CarajilloMtb – Grup de Muntanya El Piolet

El passat dia de la Constitució realitzarem una eixida conjunta de mountaibike, en la que vam participar components i simpatitzants d’ambdós grups.

Partirem de Sant Joan de Moró i el recorregut, d’anada i tornada, va ser Moró – Vilafamés – Moró. L’itinerari va discórrer per llocs com el Mas de Polinari, l’Escola dels Caragols i La Cova del Bolimini.

El temps va acompanyar i vam disfrutar d’un esplèndid dia de mountainbike.

Per a finalitzar l’esdeveniment es va celebrar un menjar en un restaurant de Sant Joan de Moró.

Imatges de l'event:

En total hem rodat 21 bikers.

lunes, 3 de diciembre de 2012

Un, dos, tres... volta al revés!

Hui tenim novetats, es presenta per primera vegada en el grup, Juanjo, veí de Miguel Sales, amb la seu flamant 29. També reapareix amb el grup, Juanito Fanfa, que fa temps que no venia, encara que em consta que no per això ha deixat de llegir el blog de Carajillo. Gràcies pel teu suport i per les teues fotos, Juan.

En la concentració abans de l’eixida, decidim canviar el punt d’esmorzar, i el nostre destí serà el Bar Maestrazgo de Moró. Açò ens porta a fer unes modificacions en la ruta per tal d'allargar un poc l’arribada al poble.

Així que comencem rememorant la passada eixida de Borriol i ens pugem la senda de La Lloma-Mallols (un tros a pota). Arribats a la zona d’escalada de La Cucala, decidim que serà més bonic fer la senda cap a dalt i anar a buscar després Montecristina.

Ja està! Esta ruta podríem batejar-la com la ruta Sednes: Sendes al revés. Hem pujat la de La Lloma, La Cucala, pujarem la de Montecristina…

En el pas pedregós de la senda del Barranc del Malvestit, Miguel Sales patix una caiguda “panoli” i es fa malt en la monyica i el dit polze que li sangra. Després de la primera cura del nostre ATS particular, Rodrigo, Miguel decidix abandonar per a anar a curar-se. El seu amic Juanjo, que també havia de tornar prompte, li acompanya en el viatge de volta. Durant l’esmorzar rebrem notícies seues dient-nos que no ha sigut res. Millor així.

El grup continuem la ruta entre divertides sendes fins a arribar a Moró.

L’esmorzar ha estat molt correcte encara que un poc lent, però tot no es pot demanar. Ah, se m’oblidava! Durant el mateix, ha tingut a bé acompanyar-nos el nostre benvolgut president, donant exemple (ehem, ehem…) de bon carajillero.

El consens després d’esmorzar ens porta a Sant Miquel. David i Dani se'n van directes a casa que tenen pressa i la resta ens marquem la pujada.

Com el temps comença a aclaparar-nos, decidim baixar per Codina. Un bon final per a esta ruta al revés, la baixada de Codina, que normalment pugem i que avui hem disfrutat com a xiquets.

I res més, salutacions i Carajillos per a tots!

La ruta:

Track

Avui hem rodat:  Pepe, Toni, Miguel, Juan, Mario, Dani, David Sanchis, Rodrigo, Miguel Sales, el seu amic Juanjo i jo.

Galeria de fotos:

sábado, 24 de noviembre de 2012

Festa en la Font Seca

Després d’uns últims dissabtes de mal temps i poca participació, hui el dia es presenta favorable i la resposta carajillera així ho corrabora.

En l'eixida de la Magdalena tretze, carajilleros, disposats a afrontar les dificultats de la ruta... i sobretot a esmorzar en La Pobla.

Tot just eixir, es produïxen els primers grupets, uns preferixen asfalt, altres terra...

A partir dels fematers, ja es configuren els grups definitius i comença la part dura. A l’arribar al Bartolo, Pepe ens està esperant. A poc a poc van arribant tots els grupets. Falten Josemi i Maia. Pareix que esta última es troba indisposada i han acurtat el camí cap a La Pobla.

Reagrupats comencem el descens cap a Les Santes. Ara ja tot és alegria, ja ningú es recorda de la pujada.

Arribats a l’inici de la senda ens tornem a reagrupar. Ja en la senda prompte arribem al barranc, que hem de superar costa per a dalt i amb el terreny enfangat. La terra és argilosa i la senda està molt lliscant. Pugem com podem. Ja superat el barranc, disfrutem d’allò més amb el que queda de la senda.

Una vegada al camí de Les Santes, la gent es llança sense demora cap a La Pobla: Ja s’olora l’esmorzar.

En la Font Seca, s’incorporen a l’esmorzar Julián i Irene, que fa molts dies que no els veiem i tenien "mono" carajillero.

Josemi i Maia no sabem on s’han ficat però encara no han arribat. No tarden a fer-ho. Hui a la terrassa del bar domina el roig carajillero.

Al finalitzar l’esmorzar, Antonio, posant-se seriós, ha demanat permís per a dirigir-se al grup per a fer-nos partícips de l’enllaç matrimonial de la seua filla i comunicar-nos que estàvem tots invitats a l’esmorzar. Vítors i Vives al padrí... Però, que pilotes som?

Contagiats per l’alegria d’Antonio (continuem pilotejant-lo) comencem la tornada a Castelló. Parem en la font per a agafar aigua i disgregació general: uns pel carril bici i altres pel Coll de la Mola i Toritos.

La ruta:

Track

Avui hem rodat:  Josemi, Maya, Mario, Miguel Sales, Miguel, Murillo, David Sanchís, Dani, David Murillo, Pepe, Rodrigo, Paco, Antonio, Toni i jo.

sábado, 10 de noviembre de 2012

Una volteta per Borriol

Iniciem la ruta amb una variant nova: la pujada a La Lloma per la línia del gas de la Urbanització La Lloma-Mallols. El terreny està mullat i la pendent és dura. Al final hem de posar peu a terra per a finalitzar-la. Continuem per la trialera de La Cucala que passem sense massa complicacions. Al reagrupar-nos en la zona d’escalada, Juanjo es tira de la bici, perquè caure és quasi impossible.

Continuem fins a Borriol per la Senda del Testillo i després pugem fins a la pedrera. Decidim baixar per la trialera de l’Open, molt de pedrot i el pis mullat, a mitat m’abaixe. Miguel baixa volant, volant i sense ales. Un altre colp en el mateix muscle de sempre. A este pas no acabarà mai de recuperar-ho.

Continuem per la Senda del Golf i com sempre parada “dels més valents” en l’escaló per a veure qui es tira. Al final Mario i jo ens tirem, encara que sent dir-ho, Mario, jo amb millor estil.

És un poc prompte per a anar a esmorzar i ens anem a veure la font que hi ha al Barranc de Cominells. Acabem per Sant Vicent i ens n’anem directe al Navarrete.

Després del carajillo, Mario proposa la pujada a Mobles Pitarch i com estem tots contents, acceptem sense piular. Ens marquem la pujada, en la seua primera part, a ritme d’amics i en la segona part a tope, per a ambientar el galliner.

Arriba la trialera, Paco se’n va per davant amb Mario, la resta ens quedem per darrere. Toni es compra una parcel·leta, a penes començar. Només em faltava això, amb l’esglai que m’he donat este matí i la caiguda de Toni, em la trepige més que de costum. Després baixem pel Camí de Les Ermites fins al carril bici i a Castelló.

La ruta:

Track

Avui hem rodat:  Miguel Sales, Mario, Rodrigo, Juanjo, Toni, Paco y yo.

sábado, 3 de noviembre de 2012

Fonts del Desert

Convocats per la programació carajillera i amb les benediccions del nostre apòstol particular (“Estaís locos si salís lloviendo”) comencem la ruta de hui per les fonts del Desert.

Després dels primer quilòmetres d’aproximació ataquem la pujada per la pista roja, a l’inici de la qual, en els mapes, apareix la Font de la Pollasa, font, que d’altra banda, ni trobem ni ens parem a buscar.

Continuem pujant per la pista fins a la desviació cap als horts. Desestimem visitar la Font de la Teula, per a no tenir que recular, i ens dirigim cap a la Font del Naixement o Font de l’Ermità. A pocs metres d’esta font, es troba la Font de Sant Joan, que està canalitzada, suposem, per a abocar l’aigua en la bassa de la del Naixement.

Una vegada en el mirador del Desert, i després de l’abandonament d’Antonio, Paco i Quique, que tenen pressa, seguim la carretera fins a arribar a la Font Tallada, passada la qual ens desviem a l’esquerra per a visitar la Font de Roc. Esta font és una de les més boniques de tot el Paratge, presentant, a més, un bon cabal d’aigua.

Ara toca pujar. Les rampes que conduïxen al Pla de Muletes són prou exigents però, al nostre ritme, no tardem a arribar. Baixem per la senda que conduïx a la Font de Sant Josep, en la mateixa carretera, i seguim per la mateixa fins a la pista de la Matadora.

És tard i decidim no visitar la Font del Mas de Xiva. Baixem per la senda i passada la Font de La Parreta cauen quatre gotes, excusa perfecta per a buscar refugi en El Refugi, valga la redundància. Que conste que l’avortar la programació i no fer l’esmorzar camperol no ha sigut culpa nostra sinó dels “imponderables del temps”.

Després de l’esmorzar, i prevenint l’escapada al Refugi, havia programat tornar a pujar per a visitar la Font de la Salut, però a causa de les “condicions ambientals”, i no precisament la pluja, hem pres la decisió de tornar directament a Castelló.

Al final ens ha eixit una bonica ruta amb parada per a esmorzar i un perfecte dia per a pedalejar.

Fins a la pròxima!

La ruta:

Track

Avui hem rodat:  Pepe, Rodrigo, Miguel Sales, Antonio, Quique, Paco, Miguel i jo.

martes, 30 de octubre de 2012

De volta per la Tinença de Benifassà

A l’arribar al punt de partida, en el Pantà d’Ulldecona, ens hem trobat amb una aglomeració de ciclistes, vinguts dels llocs més diversos, disposats a començar la ruta.

Després dels preparatius inicials, comencem la ruta. Els primers quilòmetres són en lleu ascens. Passat el desviament del Salt de Robert, la pista comença a empinar-se. Ens ho prenem amb tranquil·litat. Comença a bufar el vent. De moment les ràfegues de vent ens afavorixen i ens tiren una "maneta" en la dura ascensió.

Arribats a l'indicador del "Faig Pare" decidim visitar-ho. Impressionant. Allí ens trobem amb un altre grup de ciclistes de Vila-real. Els deixem tirant-se fotos i continuem la ruta.

Al finalitzar la pujada decidim descansar en el Mas de Vallcanera, a menjar un poquet. Allí trobem a un altre grup de ciclistes vinguts de Barcelona i Girona. En l’avituallament decidim continuar pel GR en compte de per la pista.

El GR fins al Refugi de la Font Ferrara és molt bonic i divertit, val la pena.

Arribats al refugi, i vist l’èxit de la senda, decidim continuar pel mateix fins a Fredes. Errònia decisió! A partir d’ací, es convertix en un continu puja i baixa amb prou zones de caminar en pujada. En les zones de baixada, trams prou compromesos, fins a Roberto pot donar fe de la seua dificultat.

Una vegada en Fredes, la primera cosa que fem, és preguntar si tenim lloc per a menjar i la primera resposta és que de moment està tot ocupat. Avui no dinem! Després, ens preparen una taula, amb la condició que acabem per a les tres. Al final hem disfrutat d’un excel·lent àgape amb les seues ensalades, canelons, cigrons, carn a la brasa i carajillo. Tot magnífic excepte el carajillo, que ha de ser el nom que li donen a una barretja de café amb conyac o ron.

Finalitzat tan agraït "refrigeri", de nou a la bici i, després d’una lleu pujada, cap avall, pel Portell de l'Infern. La veritat, és que després de la por que ens havia ficat Josemi, m’ha paregut fins a assequible, a pesar de les vegades que he hagut de baixar i del fort vent que bufava. També molt recomanable sobretot per les impressionants vistes que es disfruten.

Al finalitzar la ruta, tots hem coincidit en l’espectacularitat de la mateixa i en com ho hem passat de bé.

Salut, pedal i carajillos, dels de veritat, per a tots!

La ruta:

Track

Avui hem rodat:  Antonio, Toni, Roberto, José Luis, Josemi, Maya i jo.

Galeria de fotos:

sábado, 13 de octubre de 2012

Per sendes de Moró

L’objectiu de l’eixida és realitzar les noves sendes de l’última eixida de Moró.

Encara que en principi teníem previst pujar pel Barranc de Les Ermites hem canviat la pujada per la, més que coneguda, Font de Codina i així poder fer totes les sendes des del Mas de Flora. Dalt de Codina ens estaven esperant Pepe, Rodrigo i Miguel que s’havien avançat a l’eixida per anar fent camí.

Després d’un breu passeig per la zona del Pou de Sant Martí, iniciem les sendes de baixada cap a Moró. El terreny està molt humit per les pluges d’ahir, i les zones pedregoses estan un poc més “delicades” que de costum. Roberto i Julián, se les han baixat totes d’una tirada. La resta hem anat fent el que podíem: anar posant peus i patejar més d’un tram, però és el que hi ha. De totes maneres tornarem un altre dia que el terreny no estiga tan perillós, encara que patejar també patejarem.

Roberto volia que esmorzarem al Bar Maestrat de Moró, i la veritat és que ens han atés magníficament. Ensalades, patates braves i meló de postre, per compte de la casa. L’entrepà, amb molt bon pa. El carajillo correcte. I el preu…, el preu el millor de tot.

La tornada, després del prolongat esmorzar, per carril bici. Jo, ja porte tres dies seguits eixint i després de la “picada” que vam tenir ahir pujant el Coll de La Mola, el cos demana tranquil·litat.

Salut, pedal i carajillo per a tots!


La ruta:

Track

Avui hem rodat:  Pepe, Rodrigo, Miguel Sales, Julián, Roberto, Juanjo, Josemi, Maya i jo.

sábado, 6 de octubre de 2012

Rodejant el Gegant de Pedra

Baixa resposta carajillera a la convocatòria. A les 8:30 estem preparats a Xodos per a partir.

Després d’uns xicotets dubtes inicials, prenem el camí bo i comencem l’aventura. Després de la primera pujada, serà una preciosa senda amb molta pedra, però ciclable, la que ens torne, quasi, a on estàvem, a la pista del Pla de la Creu. De nou a pujar.

Dubtem sobre continuar fins a La Banyadera o baixar a Sant Joan, al final baixem. En la baixada se’ns despista Antonio i es perd. Que extrany! Esperem esmorzant i refrescant-nos en la font. Acabem d’esmorzar i Antonio sense donar senyals de vida. Açò ja és mosquejant, damunt no podem fer res perquè no tenim cobertura. Anem a buscar-lo. Ni rastre. Ja sense saber que fer, apareix Antonio, se n’ha anat per la zona del campament fins la pista. Sort que ha passat per allí una guarda del Seprona que ens hem creuat en Sant Joan, i a part de tirar-li els teixos, se li ha ocorregut preguntar-li si ens havia vist i per a Sant Joan que se n’ha vingut.

Li donem un respir perquè esmorze i de seguida comencem la pujada per la pista. Des de La Banyadera comencem la "circumval·lació" al Penyagolosa.

En el Mas de Camales ens trobem un ramat de vaques que hem d’esquivar hàbilment (a elles i als seus excrements) per a poder continuar.

La senda comença en ascens i ací comença el meu protagonisme. Quan ja estava a punt de penjar-me la medalla de pujar-la sense un peu, en un xicotet escaló caic de cul. Més avant tornaré a eixir volant ja en la zona de la baixada. La senda és espectacular. Impossible no detindre’t per a contemplar les impressionants vistes del "gegant".

Finalitzada la senda, prenem la pista direcció a Xodos. Arribem tard i no parem ni a prendre’ns una cervesa. Toni es queda endreçant-se amb la seua famosa esponja, en la font del poble. Els de la furgona fem botelló amb una litrona que ha comprat Antonio en el bar.

Res més, ruta per a apuntar-se-la. Gràcies a Carlos i David que em la van passar.

Salut i pedal i carajillo per a tots, que hui no hi ha hagut.


La ruta:

Track

Avui hem rodat:  Antonio, Toni, Julián, Paco i jo.

Galeria de fotos:

sábado, 22 de septiembre de 2012

Una "non stop" amb esmorzar

Inicialment estava programada la primera de les rutes “non stop”, amb el conegut esmorzar de pa-i-porta. Així que a l'hora concertada estem tots preparats en la rotonda del Sanatori, amb el bocata en la motxilla i no molt convençuts del que estem fent.

 Després de Codina, Pepe i Toni ens abandonen, ja que tenen pressa (...y preferixen esmorzar) .

 En principi decidim obviar la pujada a La Peña i prendre el camí recte cap a Vilafamés, però al trobar-nos amb el camí que conduïx a la nova pedrera, organitzem un xicotet referèndum, per a sentir la veu del poble, i esta, per aclaparadora majoria, ens conduïx a Sant Miquel, a l'Hostal Sant Miquel, clar està. Baixem per la pedrera i la senda empedrada i continuem fins al poble.

 La majoria prenen els entrepans “personalizats”, però alguns sucumbim a la coneguda carta de la casa. Després carajillo i a continuar la marxa. Per cert, Julián, decideix consumar el ritu carajillero, i es pren un carajillo descafeïnat. Després en el GR, notem l'efecte. Ell diu que va com una moto, però per a la resta... és que sempre va com una moto! Parlem de diferents models de motos...

 En la tornada no ens entretenim molt, ja que el temps se'ns tira damunt. excepte l'incident que protagonitze a l'inici de Caçadors, al ficar el peu, apunt de caure, en una mata de coscoll que em fa un bon tall en la “espinilla”. Bona cura per part de Rodrigo i Julián i de presseta per a casa que és tard. Jo, dutxa ràpida i a Urgències, a que em feren un “pespunt”. Ja veieu que tot un èxit, sobretot l'esmorzar de pa-i-porta. No ens ho podem remeiar... ¡¡¡som carajilleros!!!

 A la nit, a casa de Paco, i amb l'excusa de passar-se les fotos d'Ainsa, sopar carajillero amb elevada participació, crec que érem 23. Molt bon ambient i un excel·lent “arrosejat” preparat per l'amfitrió i del que sense molt esforç donem bon compte.

Salut i pedal! Fins la pròxima.

La ruta:

Track

Avui hem rodat:  Antonio, Pepe, Rodrigo, Toni, Julián, Mario, Miguel Sales, Josemi, Maya i jo.

Galeria de fotos:

viernes, 14 de septiembre de 2012

Sense "procrastinar"

En castellà “Procrastinar”: Diferir, ajornar.

Paraula proposada per Mario, que com veieu no guarda cap tipus de relació amb la pròstata, com diria Rodrigo. És un verb que no té forma substantiva. Així que, en castellà, podem dir que una persona ha “procrastinado” les seues tasques, però és incorrecte dir que és “procrastinadora”. Ojito amb el que diem!

I sense “procrastinar”, durant l’esmorzar en el Navarrete hem confeccionat un xicotet esbós de calendari que a no tardar molt, espere que en esta mateixa setmana, prenga cos i ens conduïsca durant este quadrimestre per les sendes de Castelló i província.

La ruta de hui, programada el mateix divendres, a través del Gmail, ens ha eixit molt bonica. Partint de que volíem esmorzar en el Navarrete, hem fet una bona quantitat de les sendes de l’Eixida de Borriol d’enguany i alguna més que ens hem trobat pel camí.

Per a finalitzar alguns, només tres, ja que la majoria de carajilleros han sucumbit a les propostes instigadores, hem conclòs amb Leprosos, que és la guinda perfecta per a tan bonica ruta.

Comentar el bon comportament de tots els carajilleros en les dos dures pujades de la ruta, Mobles Pitarch i Les Mallaes. La gent està en forma.

Fins a la pròxima.

La ruta:

Track

Avui hem rodat: Josemi, Maya, Mario, Salva, Quique, Miguel Sales, Juan Almela, Antonio, Pepe, Miguel Fanfa, Dani, David Sanchis i jo.

Parlant del "karma"

Karma: Energia transcendent (invisible i immesurable) que es deriva dels actes de les persones.

Fins ara, pareix que, personalment gaudia d’un bon karma. A partir de hui i per una xicoteta “senda” que seguint un track de MalaltsBtt, ens ha tocat patejar pendent baix per dins d’una pineda, pareix que el karma m’ha desaparegut, o almenys, hi ha alguna que altra proposta perquè així siga.

Deixant a part les consideracions etimològiques, la ruta, sense programar, ha estat divertida. En principi hem baixat per la senda de les crestes de Gaetà, que no havíem fet mai i que no presenta cap dificultat. Després hem fet la trialera de la zona del Regatell en el pantà, molt divertida, encara que curta. I després hem patejat el nostre per a poder creuar el pantà. D’ací a Moró a esmorzar i els que teníem pressa, sense parar, cap a caseta.

Carlos i jo ens hem estirat un poc i encara hem fet la senda que porta pel barranc del Manyo a la Via Làctia.

I res més. Salut i pedal i fins a la pròxima.

La ruta:

Track

Avui hem rodat: Julián, Irene, Toni, Quique, Rodrigo, Juan Almela, Dani, David Sanchís, Carlos i jo.

jueves, 16 de agosto de 2012

La del Mas de Magdalena

La setmana de festes de L'Abeller i aprofitant que molta gent està de vacances, sempre organitzem una eixida més llarga per a disfrutar de la bicicleta, i aquest any no ha estat de menys.

La resposta a la convocatòria, per unes o altres circunstàncies, ha estat mínima, però tot i això, l'hem portada a terme.

En principi l'idea era anar a esmorzar-dinar al Mas de Magdalena, però a l'arribar al mas no hem trobat el bar :-( . Ens hem quedat en les cases del principi i no hem arribat al final que per les imatges que he vist als mapes (a posteriori) pense que és on estarà.

Tot i acò no ens hem desanimat i hem continuat fins a Figueroles on hem esmorzat.

Després d'esmorzar i carregar les motxilles d'aigua, amb "Llorenç" al seu punt àlgid, hem continuat el camí.

Si us pregunteu com és pot pedalejar a aqueste hores, us diré que el secret està en una bona hidratació a base de tanques de cervesa i cervesa amb llima. Tan sols amb un parell de paradetes hidratatòries hem arribat al destí.

Salut i pedal.

La ruta:

Track

Avui hem rodat: Juan i jo.

Galeria fotogràfica:

sábado, 21 de julio de 2012

Un passeig per La Pobla

Després d'uns quants dissabtes de "vacances", en part per voluntad pròpia i en part per que la forqueta de la suspensió en perdia oli i l'han enviada al servei tècnic, aquest dissabte he tornat a l'activitat.

La majoria dels carajilleros estan a Ainsa, on han programat un cap de setmana de bici i muntanya. Ací restem pocs, de fet sols hem eixit tres, el rebuig.

Des del Sanatori i donat els problemes físics que arrosegue, tinc el genoll unflat per anar a córrer, hem decidit fer una ruta suau. Hem anat a La Pobla per l'Assut i una vegada allí hem anat a investigar la drecera que uneix la pista del Bruno amb la pista de Les Santes.

La pujada, per un petit rierol d'aigües de pluja, és prou técnica però hi ha molts trams que es poden fer. La baixada cap a la pista és una senda prou neta però molt tancada per la vegetació. En un principi té molta pendent i l'hem feta caminant, la resta l'hem feta amb bici.

En la part final de la senda m'he enganxat amb una romiguera i m'he fet una carnisseria en el braç.

Ja en La Pobla i com que més d'un teniem pressa, hem agafat el carril bici de tornada.

Salut i pedal.

La ruta:

Track

Avui hem rodat: Carlos, Toni i jo.

sábado, 30 de junio de 2012

L'última del calendari

Amb esta eixida es complix el cicle de rutes programades per a este trimestre en CarajilloMtb. Especialment tènia ganes que es complira el cicle per a prendre'm unes xicotetes vacacions estivals pel que es referix a la redacció de les cròniques en el blog de CarajilloMtb.

La resposta participativa a la ruta ha sigut bona, ja que el temps afavorix i tampoc la ruta presentava en principi grans complicacions. L'esmorzar en Moró, ha estat un altre al·licient per a la participació.

L'única novetat ha sigut la trialera del Frontó que es va fer en la Marxa dels Senglars del mes de Juny. La pujada prèvia a la trialera és prou dura, semblant a la de Sant Miquel, però sense ombra. O siga, que ha fet prou estralls i la gent ha anat coronant al seu ritme i en comptagotes. Pel que fa a la trialera, està prou neta i no presenta cap tram excessivament complicat, en poques paraules divertida, encara que no és excessivament llarga.

I res més. Hasta la próxima!

Salut i pedal.

La ruta:

Track

Avui hem rodat: Antonio, Julián, David Sanchís, Fernando, Jose Luis, Juan, Miguel, Paco, Josemi, Maya, Quique, Rodrigo, Pepe i jo.

Galeria de fotos:

sábado, 23 de junio de 2012

El Coll de la Muela Cerrada

El Coll de la Muela Cerrada, així és el nom de la pujada que hem fet des del riu Monlleó per a arribar a Mosquerola.  Els que ja havien fet la ruta ens parlaven de la duresa de la pujada i no ens ha defraudat. Són uns huit quilòmetres de pujada per pista per a passar de 800 a 1400 m. Al final es fa llarga.

Molt gratificadora la visita a La Estrella. Crec que ja havia estat una vegada, però avui m'ha impressionat el  paisatge, la tranquil·litat i els habitants d'aquest indret, que en sentir-nos han eixit per a entaular conversa. Tot molt agradable.

La pujada com ja he comentat es fa dura, però després de la pujada bé la baixada i en aquesta hem disfrutat, sobretot en la part del PR que és molt divertida. El pitjor ha estat en que la sendeta ens ha deixat al fons del barranc i hem tingut que tornar a pujar per arribar a Mosquerola.

En el poble ens hem pres el nostre periode de relajació i recuperació. Així primer ens hem fet unes cervesetes amb cacaús i olives en una terrassa i després hem dinat en el Mesón La Perdiz, on Murillo havia reservat. El menjar més que abundant.

Amb la panxa plena hem mamprés el viatge de retorn. Primer un poquet de pujadeta, no massa dura i després una llarga baixada per pista fins arribar al Camí de les Calçades i el Pont Romà. La senda de baixada esta en prou mal estat amb molta pedra solta, però es deixa fer. Ara bé, les curves són molt tancades i cal tindre un poc de práctica si no vols ficar peu.

Des del Pont Romà, pujada cap el pla de Vistabella. Un poc més de dos quilómetres no excessivament durs, però que al final de la ruta es deixen sentir. Com que ja estavem avissats, a mi particularment, no m'han fet molt de mal.

I res més, un magnífic dia de Btt, amb paisatges maravillosos i, si cap, amb compañia encara més maravillosa. Hem disfrutat d'allò més.

Salut i pedal.

La ruta:

Track

Avui hem rodat: Antonio, Julián, Irene, DavidMb, Carlos, Toni, Juanjo, Quique i jo.

Galeria de fotos:

sábado, 16 de junio de 2012

La picamaces, o el que és el mateix, la "Machacamazos"


Amb esta eixida es complix el cicle de les antenes. Després de la ruta de les tres antenes, havia programat sendes visites al Bartolo i a la Serra d'Orpesa, per a satisfer mitjanament l'ego de la gent que no havia participat en la pujada a les tres.

La majoria de carajilleros han acudit al Voramar amb bici des dels seus respectius llocs de residència. Així han vingut carajilleros des de Moró, L'Abeller i Castelló.

La Pujada per l'Ecoparc de Benicàssim es fa dura. Es fa notar per a nosaltres que veníem rodant des de Castelló, No m'imagine com haurà estat per als que l'han començat des del Voramar.

Gran sorpresa a l’arribada a la antena de la Serra d’Orpesa, al trobar-nos amb el nostre amic Santi. En el punt d'eixida ens havien dit que se n'havia anat per davant, però esperàvem alguna eixida per la tangent i no tornar-nos-el a trobar i menys encara en les antenes.

La trialera de la 'Machacamazos' es troba en prou bon estat i es va deixant baixar a poc a poc. Encara així, jo que no sóc molt expert, he tingut que posar el peu a terra, en tres ocasions, per a salvar altres tants trams compromesos.

Finalitzada la trialera ja s'olorava a esmorzar i ens hem llançat a tota màquina cap Orpesa, on esperàvem trobar lloc en el Michels, cosa que no ha sigut possible, per la qual cosa hem hagut d'anar a El Poble.

Després de l'esmorzar, algú que altre “repito” carajillero i la solana que queia, no havien ganes per a molt més, així que, Via Verda, carril bici i a Castelló.


Salut i pedal.

La ruta:

Track

Avui hem rodat: Antonio, Julián, DavidMb, Miguel, Carlos, José, Santi, Rodrigo, Toni, Paco, Juanjo, Quique, Josemi, Maya i jo.

Galeria de fotos:

sábado, 9 de junio de 2012

Altra vegada El Bartolo

Pareix ser que darrerament tinc visita concertada amb El Bartolo. En les darreres setmanes, dues vegades amb Carajillo i una vegada en solitari m'han portat a aquest lloc emblemàtic per a ciclistes i caminants de la zona.

El dia ha acompanyat i la pujada no s'ha fet més dura del que és, ja que l'astre Sol ens ha respetat una mica i no ha fet cap demostració del seu poder. Inclòs baixant del Bartolo, he notat una miqueta de fresca.

Abans d'arribar a Les Santes hem agafat la senda de baix de La Balaguera i al finalitzar-la ens hem reagrupat els tres grupets que s'havien fet: David, Quique, Salva i Miguel Selma que han baixat directament per La Balaguera, Rodrigo i Santi Monforte que no han pujat al Bartolo i venien a buscar-nos i la resta que hem baixat pel camí tradicional.

En la Font Seca hem trobat Toni, que avui tenia que cuidar de les xiquetes, i estava sentat en la terrassa mentres les xiquetes jugaven. Cal dir que ja està inculcant la seua afecció a la bici i les dues dispossaven de la corresponent bicicleta.

A la tornada, també hem fet dos grups: els que baixaven per l'Assut i David, Juanito i jo que ho hem fet pel Coll de La Mola i Toritos. Se m'oblidava que Maya i Josemi s'han tornat cap a Moró per Vilafamés.

I per finalitzar saludar des del blog als que han rodat per primera vegada amb el grup: Salva, el germà de Mario, Miguel Selma i Santi Monforte, que se ho passa un poquet mal, però que li ha agradat molt.

Salut i pedal.

La ruta:

Track

Avui hem rodat: Jose Luis, Salva, Miguel Selma, David, Juanito, Josemi, Maya, Mario, Miguel S, Quique, Rodrigo, Santi Monforte i jo.

Galeria de fotos:

sábado, 2 de junio de 2012

De ruta pel Cel, i Els Pepes

En la programació carajillera, avui teniem previst una ruta per Navajas, dissenyada per Esther. I com que avui es trobava volant cap Espanya des de la veïna Austràlia, hem tingut que modificar el calendari. Així que hem decidit anar a conéixer la senda dels Pepes i, aprofitant la proximitat, hem inclòs també la senda del Cel. Per fer-la més assequible hem eixit des de Betxí i hem fet primer la del Cel i després d'esmorzar la dels Pepes.

Sense voler el temps se'ns ha tirat damunt i hem decidit atallar per arribar abans a Eslida, passant per l'ermita de Santa Cristina i ens ha agradat tant el lloc que ens hem quedat a esmorzar. El lloc és fabulós, tal com podeu vore en les fotos.

Després d'esmorzar, hem tornat per la Casa de la Mitja Lluna i ens hem adreçat cap a Onda per a fer la senda dels Pepes, que la majoria desconeixiem. La senda molt bonica i divertida. Ja sabem d'on li ve la fama.

Felicitacions des del blog a Fernando i Noelia que se'ns cassen. Enhorabona!

La ruta:
Carajilleros en la ruta: Miguel S, Quique, Josemi, Fernando, Roberto, Sofía, Miguel Fanfa, Julián, Antonio, Paco i jo.

Les fotos:

sábado, 26 de mayo de 2012

Les tres antenes

Una de les rutes estreles de l'any superada amb èxit i amb una bona quantitat de carajilleros. Sorprenent la participació, tenint en compte que era una ruta "non stop" (encara que hem fet més d'una paradeta; incluïnt a La Font Seca).

La gent ha respost molt bé, com a professionals que ho són i tots han arribat a la segona antena, el Bartolo. A partir d'ací, les circunstàncies personals han fet que el grup inicial anara minvant restant set carajilleros en la darrera antena.

Al final Antonio, David M, Julián i jo ens hem quedat a dinar a Benicàssim, donant per conclòs un gran dia de mountain-bike. El transport de Benicàssim a Castelló cal agrair-li'l a Irene que ha aparegut a dinar amb una furgona, en la qual cabiem els cinc i les bicicletes.

La ruta:

Track

Avui hem rodat: Antonio, Paco, David M, David S, Julián, Quique, Mario, Miguel S, Migue, Fernando i jo.

Galeria fotogràfica:

sábado, 19 de mayo de 2012

Casa Perito

Avui tocava anar a esmorzar a Casa Perito a Benlloch. M'ho havien suggerit Pepe, Rodrigo i Toni i encara que no es el tipus de ruta que normalment fem, de cara a la próxima setmana amb les Tres Antenes, no ve de més fer una ruta rodadora i agraïda com aquesta.

Com sempre a l'anada s'ha rodat amb  tranquilitat, la gent xerrant i formant petits grups. Encara així, quan hem arribat a La Pobla, ens hem adonat que teniem temps de fer alguna senda i la majoria així ho hem fet. Hem fet la nova senda del PR i la trialera de la zona del Regal.

A la tornada, s'ha rodat més ràpid i ens hem dividit en dos grups. En el segon grup han tingut una punxada i han parat a reparar. Els que teniem més pressa, hem continuat, per tal de no arribar tard.

Bé, el dessig de Casa Perito ja està complit, ara bé a Toni li hem ficat falta, ara que no es queixe.

Fins la setmana que ve. Salut i pedal.

La ruta:

Galeria fotogràfica:


Avui hem rodat: José Luis, Paco, David Sanchís, Antonio, Pepe, Rodrigo, Javi, Julián, Josemi, Maya, Bogdan, Mario, Miguel Sales, Quique, Fernando, Migue, Roberto, Sofía i jo. Total dinou. Nou rècord en Carajillo.

martes, 15 de mayo de 2012

Preparació per a les 3 antenes

Com que avui DavidM no ha contactat amb mi per a l'eixida "agraïda" (agradecida) d'aquesta setmana i de cara a la ruta de les tres antenes he decidit fer una ruta preparatoria.

La veritat es que els dissabtes no fem eixides molt dures, ix tot el grup i no es questió d'anar matxacant als que pateixent més, i com prompte està aquesta ruta, no les tinc totes amb mi, de passar-ho mal. Així que el millor és provar-ho, sino amb tres almenys amb dues.

He de dir que he arribat cansat, però és que en tota la ruta tan sols he parat algo més de cinc minuts, per agafar barretes i ficar-me el "xubasquero" per baixar el Desert, la resta l'he feta tota seguida i són quatre hores i quart de ruta.

Després d'aquesta prova pense que la ruta, la podré fer més o menys bé, al meu ritme.

Espere que m'acompany algú, ja que davant de la proximitat de la data tot són eixir bodes, compromisos...

Au! Salut i pedal!

La ruta:

Track

Avui he rodat tot sol i no he fet fotografies de la ruta.

sábado, 12 de mayo de 2012

Dia de platja

Avui ens hem pegat un passeget per la platja de Peníscola a Alcossebre. Per a mi, la millor costa de la província. Maravilloses les cales d'aquesta zona, que inviten a deixar la bici i ficar-te a prendre el bany, i més amb la calor que feia.

 L'anada a Peníscola l'hem feta per l'interior passant per la Font d'en Canes, Pou del Moró i el Mas del Senyor. La tornada per la costa passant per la Torre Badum, El Pebret i Ribamar, on hem fet una sendeta, entre pins, molt xula.

Donades les vistes de la zona de la costa, aquesta és una ruta molt bonica i moderada, idónea per a la gent que està començant o per als que ja ho han fet, com nosaltres.

La ruta:


Avui hem rodat: Migue, Fernando, Paco, Quique, Miguel (amic de Mario), Mario, Julián, Irene, Josemi, Maya i jo.

Galeria fotogràfica:

sábado, 5 de mayo de 2012

En el Pla de Muletes

Dissabte de ruta pel Desert i he aprofitat per portar els "carajilleros" a fer la senda que va des de El Pla de Muletes a la Font de Sant Josep.

La pujada l'hem feta per asfalt, ja que després pretenia baixar per la Pista Roja i no m'agrada molt pujar i baixar pel mateix lloc.

Després d'esmorzar hem pujat per Montornés per a finalitzar el dia per les divertides sendes de "Toritos".

Com ve passant darrerament el grup ha estat nombrós i comencem a tenir problemes a l'hora d'esmorzar. Caldrà anar buscant solucions.

Avui com a novetats assenyalar el debut d'un nou carajillero, Esteban; l'estrena de bici per part de Migue, que s'ha comprat una Lapierre X-Control i la presencia de Pedro, que feia temps no rodava amb nosaltres. Per cert que el diumenge passat va quedar tercer al descens organitzat en La Salzadella. A l'altre plat de la balança està César que va caure als entrenes i no va poder participar-hi. Ànim César! A recuperar-se!

Fins la próxima. Salut i pedal.

La ruta:

Avui hem rodat: Roberto, Migue, Fernando, Esteban, Paco, David Sanchís, Pedro, Anakin, Miguel Fanfa, Juan, David M., Toni, José Luis, Pepe, Rodrigo i jo.

Galeria fotogràfica: 

sábado, 28 de abril de 2012

Sendes de La Pobla

L'objectiu de la ruta estava en fer dues sendes noves. Una, oberta recentment, que va de la Pobla al Coll de la Mola, i l'altra baixa des de la zona del Puntal, entre La Pobla i Cabanes, a la Via Augusta. Aquesta última, ha estat mentada moltes vegades per Carlos, l'abominable carajillero, com una de "Las sendas nunca hechas", per allò que ens quedem a esmorzar i ell se'n va a fer-les.

La primera de les sendes és molt bonica i divertida, sense cap tipus de dificultad. Recomenada per a tothom.

La segona plena de pedres es fa un poc dura, però no presenta cap zona de dificultat. Jo m'he quedat molt content, ja que l'he feta tota seguida, llevat d'una parada per avançar a Migue que baixava caminant per culpa d'una llantada. Després, a l'arribada, me n'he adonat que hi havia molta gent que baixava caminant. Poc a poc vaig guanyant seguretat amb les baixades, però encara falta molt.

Fins la próxima. Salut i pedal.


La ruta:

Track

Avui hem rodat: Antonio, Roberto, Sofía, Migue, Fernando, David Sanchís, Juanjo, Toni, Salva, José Luis, Pepe, Rodrigo, Santi, Julián i jo.

Galeria fotogràfica:

sábado, 21 de abril de 2012

Salvats de La Campana

Al final hem eixit ben lliurats d'aquesta eixida que després d'esmorzar ha començat a complicar-se.

Amb l'alegria del carajillo hem eixit del bar per a continuar amb la ruta i han començat els problemes:

Les claus del cadenat que les havía deixat al cotxe, la càmara de fotos que em cau i es trenca la pantalla, el desviador de darrere de la bici de Mario que es trenca, una errada en la ruta que ens obliga a desfer part del camí, la caiguda de Fernando, una nova punxada amb trencament de vàlvula i tornar a reparar, un altre trencament de desviador, més greu que l'anterior, ja que estem lluny de la civilització, ... Una concatenació d'incidències

Al final tot ha sortit bé i , això sí, amb un considerable retard (passades les tres) hem tornar al punt d'eixida.

De totes maneres, la ruta molt bonica, el dia fabulós i la companyia, encara millor.

Salut i pedal i fins la próxima.


La ruta:

Avui hem rodat: Paco, Antonio, Roberto, Sofía, Migue, Fernando, Josemi, David Sanchís, Quique, Mario i jo.

Galeria fotogràfica:

sábado, 14 de abril de 2012

La ruta de les sendes

Eixides com la d'avui fan que pensar. Avui erem 19, una multitud. Quin nexe d'unió tenim per què ens agrade tant eixir junts? És clar que la bici. Però si pensem en els diferents nivells físics que hi ha dins del grup no és sol açò. Eixim xics i xiques, gent de diferents edats, Algú ja passa dels seixanta i altres estem més que prop. La majoria ronden la quarentena. És clar que els més majors rebem dels joves eixa alegria i vitalitat que la rutina diaria va apagant. Però i els jovens, quin benefici trauen de la relació? Supose que la seguretat que no els fallarem, ja que com no tenim res més que fer, ahí estarem. Crec que no és sols acò que alguna cosa més hi haurà, però m'és díficil definir-la.

En definitiva, el grup és una joia, que ens fa que esperem desitjosos que arribe, setmana tras setmana, el proper dissabte per tornar a trobar-nos. I acò ens ho debem tots, els uns als altres, la tolerància, la comprensió, l'amistat... totes estes qualitats que hem de lluitar per conservar dins del grup.

La setmana que ve a Espadà, a tocar La Campana. Salut i pedal.

Avui erem: Paco, Antonio, Pepe, Jose Luis, Roberto, Sofía, Migue, Fernando, Josemi, Maya, Carlos, Rodrigo, Juanjo, David Sanchís, Miguel, David Murillo , Xavi, Mario i jo (Total 19).

La ruta:


Presentació fotogràfica:

martes, 10 de abril de 2012

Preparatòria a Les tres antenes

Pensant en la ruta de Les tres antenes i per tal d'estaviar-nos la pujada al Castell de Miravet i la baixada a "les cadenes", David me havia preguntat si hi havia alternativa. Vaig buscar en Iberpix i vaig trobar una alternativa. Vam quedar per a provar-la i aquesta és la crónica de l'eixida.

La variant es positiva, ja que encara que haurem de fer dos o tres quilòmetres per asfalt, ens estalviem, tota la part comentada anteriorment.

Com eixida pròpiament, la veritat és que ha estat molt rodadora i tranquila. L'únic tram un poc exigent ha estat la pujada final a les antenes d'Orpesa. Inclòs la senda de pujada al Xuvellús resulta prou assequible en la majoria del recorregut.

Fins l'altra. Salut i pedal.


Avui hem rodat: David Murillo i jo.

La ruta:
Track

Presentació fotogràfica:

sábado, 7 de abril de 2012

La Trencadits

Avui hem rodat:  Paco, Antonio,  Pepe, Roberto, Sofía, Carlos, Rodrigo, Juanjo, David Sanchís, Miguel i jo.

La ruta:

Track

Presentació fotogràfica:

sábado, 31 de marzo de 2012

En el País de les Trialeres

En la programació carajillera se m'havia passat i no havia programat cap eixida per aquest dissabte, així que detectada l'errada vaig decidir fer una ruta per la zona de Borriol, per a donar Josemi i Maya la possibilitat d'acudir a esmorzar amb nosaltres, ja que no eixien perque tenien neteja general.

La ruta ha consistit en una sèrie de trialeres superconegudes de Borriol, acompanyades de les correponents sendes, tot mol divertit i assequible.

Hem passat per les trialeres de l'Open, 1500, Coca-cola i "Leprosos" i les sendes del Testillo, Vora golf, La Coma i Vora riu.

La gente s'ho passat molt bé. Sobretot jo que no vaig eixir la setmana passada i tenia "mono" carajillero.

Salut i pedal.

Avui hem rodat: Paco, Antonio,  Pepe, Roberto, Fernando, Miguel, David Sanchís, Dani, Jose Luis Escrig, el seu amic David i jo.

La ruta:

Track

Fotos de la ruta:

sábado, 17 de marzo de 2012

Per esmorzar?... Una tònica

Ruta magdalenera de Dissabte de l'Ofrena. Volteta per Moró i prompte per a casa, que hi ha dinar familiar.

De bon matí, no em trobe molt bé de la panxa. No sé que serà perquè ahir apenes vaig beure. Decidisc no desdejunar a vore si la cosa s'arregla. A l'hora d'esmorzar continue igual, així que em demane una tónica, ja que no m'abellix res.

Des de Goliat sols hem eixit Paco i jo. Pensaven que seriem pocs però a l'arribar al Sanatori hi havia molta colla. David Sanchís, David Agost i Dani se n'han anat amb Pedro i el Karagols a fer una ruta més trialera per la zona de Borriol. La resta hem continuat cap a Moró i en el pont blau ens hem trobat amb els moroneros que baixaven a l'encontre.

Hem seguit la ruta tradicional cap a Moró. A l'altura del Parany, uns hem baixat per la trialera i la senda d'Alcor i la resta han baixat per Caçadors.

En la tornada hem pujat per la senda de la Caseta de fusta i Caçadors i hem baixat per la trialera del Pintor. A mi se m'ha fet tard i he agafat la Carretera Alcora per atallar i arribar a hora. La resta han continuat per la Casa Verda.

Saludar des del blog a Fernando (amic de Roberto i marit d'una ex-alumna moronera) que avuí ha eixit per primera vegada amb el grup.

Fins la próxima.


Avui hem rodat: Paco, Antonio, Toni, Rodrigo, Pepe, Roberto, Migue, Fernando i jo.


La ruta:

Track

Avui no he fet moltes fotos, el cos no estava per a més:

sábado, 10 de marzo de 2012

Dissabte del Pregó

Ruta tranquila de dissabte del Pregó, per estirar les cames, disfrutar de la companyia carajillera i tornar prompte a casa per a començar les festes.

L'objectiu: Covarxos. Hem anat per la Magdalena i Pista dels Covards fins al Barranc del Desert i des d'ací hem pujat per la font.

La trialera molt divertida, encara que per a mi, la primera part no és dell tot assequible.

Hem esmorzat a Benicàssim i també celebrat el meu natalici amb el carajillo corresponent. Després ràpid cap a Castelló. En la ronda nord podem disfrutar de la mascletà. Ara a dutxar-nos i a tasques que les festes ja han començat.

La setmana que vé, més.

Avui erem: David Sanchís, Dani, Rodrigo, David Murillo, Antonio, Paco, Migue (Moró), Roberto, Sofía i jo.

La ruta:


Track
Reportatge gràfic:

sábado, 3 de marzo de 2012

La Salzadella "non stop"

Extraordinària i sorprenent eixida per La Salzadella.

Després de moltes recomanacions, al final hem decidit fer aquesta eixida, una de les més boniques que he fet últimament.

En principi, teniem previst fer primer la segona part i després d'esmorzar la primera part, però degut a una errada meua amb el GPS i donat que Julián, ja la havia fet i coneixia millor el camí, hem seguit l'ordre establert en "l'eixida" i no hem parat a esmorzar.

La primera part molt bonica i la segona més exigent però espectacular, amb continues pujades i baixades per sendes.

Al final se'ns ha fet un poquet tard, però ha valgut la pena. Completament recomanable.

Hem anat a La Salzadella: Paco, Pepe, Julián, Josemi, Maya i jo.

La ruta: L'eixida del 2011


Imatges de l'eixida:

lunes, 27 de febrero de 2012

Més que un esmorzar

Aquest dissabte l'eixida de Carajillo tocava a L'Alcora. Pujada pel pantà, per a passar pel "bike park" i esmorzar a L'Alcora. El ritme ha estat prou lent, ja que el grup era gran i ja es sap.

Tot i açò hem arribat a l'esmorzar, amb retard, com era de supondre. La gent s'ha animat a demanar tapes i quan ha arribat l'hora dels entrepans, ja estavem més que servits.

Així és que amb la  panxa plena hem agafat carretera i carril bici cap a casa. La gent pareixia que se n'havia anat sense  pagar, per la pressa que portaven, tanta que hem parat a unflar la roda de Dani i ja no els hem tornat a veure.

Segur que el proper dissabte ens veurem.

Participants: Antonio, Pepe, David Sanchís, Dani, Juan, Christian, Rodrigo, Toni, Juanjo, Josemi, Roberto, Sofía i jo.

La ruta:



Va de "fotos":

domingo, 19 de febrero de 2012

Peregrinació a la Creu de Torremundo

Dissabte, 18 de febrer

Com que era l'estrena de la bici nova, tras el robatori de l'altra, he cregut convenient portar-la en peregrinació a la Creu de Torremundo, per vore si obtenim la protecció divina i aquesta dura més. Sense bromes, aquesta era l'eixida que estava programada per avui, però ens ha vingut al pèl per vore si funciona l'esmentada protecció.

Participants: Maya, Sofía, Roberto, Josemi, David Murillo y yo.

La ruta:


Mira que xalem:

martes, 14 de febrero de 2012

El mas de la Campana

Aquests darrers nadals, vaig fer la ruta del Mas de la Campana a manera de prova per a fer-la després amb tot el CarajilloMtb.

Tras els darrers aconteciments, em refereix al robatori de la bicicleta, estava repassant les rutes en solitari i al trobar aquesta m'ha paregut interessant publicar-la com a homenatge a la meua bici.

En aquest moment, ja la done per perduda i acabe d'encarregar una nova bici.


Mapa de la ruta:

Cal dir que encara que la ruta estava programada per al passat 4 de febrer, per unes circunstàncies o altres i sobretot pel fred, no es va fer.

viernes, 27 de enero de 2012