sábado, 13 de abril de 2013

Un retoc a la mil cinc-cents

Variant de la 1500 amb parada per a esmorzar en El Refugi.

La pujada a Borriol, la fem directa pel carril bici per anar avançant. A més la nova senda de la pedrera la vam fer la setmana passada pel que es pot evitar i arribar a una hora més decent al waypoint de l’esmorzar.

La pujada del Barranc dels Porcs, en les seues últimes corbes, ens ho posa més que díficil, excepte a aquells més tècnics i potents.

La Senda de la Llobera, coneguda com la de la Casa Verda, es deixa fer. La primera part, més inclinada i amb més pedra la passen els de sempre. Els altres de sempre la fem caminant. A partir d’ací tots la disfrutem.

També molt divertides les sendes que enllacen el polvorí amb la zona de “La Saleta”.

Bon esmorzar en el Refugi al preu de costum.

Acabem amb dues dures pujades per a realitzar les sendes corresponents, la del Camí del Mas de Peret en la Penyeta Roja i la de la Urbanització Tossal Gros.

Bonica ruta, amb molta senda i excel·lent companyia.

Salut, pedal i carajillos per a tots! Fins la pròxima.


La ruta:

Track

Avui hem rodat: Miguel, Maya, Julián, Irene, Josemi, Salva, Juanjo i jo.

Galeria de fotos:

sábado, 6 de abril de 2013

Pedals de L'Abeller

Ruta multitudinària per Borriol i contornada amb l’objectiu d’arribar a l’hora de l’esmorzar a l’Abeller, on com havia promés ens esperaven les brases, gràcies a la col·laboració filial, per a celebrar com es mereix, i de segones, la ja famosa jubilació.

La participació carajillera va ser de dia gran.

Concentrats en el lloc habitual ens dirigim cap a la Pedrera de Batalla pujant pel bosquet. Continuem a buscar la senda, que es va fer en la “Mil cinc-cents” i que baixa al camí de Borriol a la pedrera.

Tornem novament a la pedrera i fem les sendes habituals de l’Open i Vora Golf per arribar a Borriol. Parada multitudinària dels valents, en l’escaló del Golf, per a veure qui es tira. Arribe darrere de Julián i em tire sense pensar-ho. Sorpresa general…, i com es tira Abel, també em tire jo. A algú si que li ha servit, Eh, Mario?

D’ací ens dirigim cap a l’Abeller per la senda de Les Mallades que abandonem per a pujar pel camí empedrat i finalitzar la pujada per la pista.

Nova senda de Les Mallades i camí de Moró per a fer la Senda del Pintor. En la senda aglomeració, com en el Golf, per a veure qui es tira per la primera rampa. Els de sempre baixen sense immutar-se, la resta, els valents, ens quedem deliberant. Al final la majoria s'ho pensa i baixa a peu. Jo em quede amb Miguel que es tira per les dos primeres. Jo m’abaixe la primera, però després de tant pensar-m’ho, em bade en la segona. La resta perfecte.

Ja són quasi les onze i arribem al maset de l’Abeller. Allí ens esperen Pepe i Juanjo que s’han avançat al grup. També estan els meus fills, que han pujat a tirar-me una mà. Millor dit les dos, ja que s’han encarregat de tot. “Torrà” per a esmorzar. També acudixen els carajilleros que no han rodat amb bici, Paco, Antonio (recuperant-se de la seua lesió ocular), Jose Luis i Roberto.

Es donen quasi totes les condicions per a ser un bon esmorzar, però el dia no acompanya. Fa un un fred de coll... i perdoneu l'expressió.

Amb cares de fred es va desenrotllant la tertúlia carajillera. Hui no hi ha carajillo, el substituïm per un “cremat”, per al que ens traslladem al jardí a veure si no fa tant de fred. La cosa no millora molt, però…

Al final inclús ens fem un gin-tonic però el dia no està per a refrescos.

Finalitzat l’esdeveniment, tornem per les sendes de Gaetà i carril bici a Castelló.

Res més, ací vos deixe la crònica d’un altre “joiós” dia de celebració carajillera. Salutacions.


La ruta:

Track

Avui hem rodat: David Sanchís, D. Murillo, Mario, Carlos, Miguel, Juan, Maya, Quique, Julián, Josemi, Miguel Sales, Salva, Pepe, Rodrigo, Juanjo i jo.

També assisteixen a la celebració: Antonio, Paco, Jose Luis i Roberto.

Galeria de fotos: