sábado, 24 de noviembre de 2012

Festa en la Font Seca

Després d’uns últims dissabtes de mal temps i poca participació, hui el dia es presenta favorable i la resposta carajillera així ho corrabora.

En l'eixida de la Magdalena tretze, carajilleros, disposats a afrontar les dificultats de la ruta... i sobretot a esmorzar en La Pobla.

Tot just eixir, es produïxen els primers grupets, uns preferixen asfalt, altres terra...

A partir dels fematers, ja es configuren els grups definitius i comença la part dura. A l’arribar al Bartolo, Pepe ens està esperant. A poc a poc van arribant tots els grupets. Falten Josemi i Maia. Pareix que esta última es troba indisposada i han acurtat el camí cap a La Pobla.

Reagrupats comencem el descens cap a Les Santes. Ara ja tot és alegria, ja ningú es recorda de la pujada.

Arribats a l’inici de la senda ens tornem a reagrupar. Ja en la senda prompte arribem al barranc, que hem de superar costa per a dalt i amb el terreny enfangat. La terra és argilosa i la senda està molt lliscant. Pugem com podem. Ja superat el barranc, disfrutem d’allò més amb el que queda de la senda.

Una vegada al camí de Les Santes, la gent es llança sense demora cap a La Pobla: Ja s’olora l’esmorzar.

En la Font Seca, s’incorporen a l’esmorzar Julián i Irene, que fa molts dies que no els veiem i tenien "mono" carajillero.

Josemi i Maia no sabem on s’han ficat però encara no han arribat. No tarden a fer-ho. Hui a la terrassa del bar domina el roig carajillero.

Al finalitzar l’esmorzar, Antonio, posant-se seriós, ha demanat permís per a dirigir-se al grup per a fer-nos partícips de l’enllaç matrimonial de la seua filla i comunicar-nos que estàvem tots invitats a l’esmorzar. Vítors i Vives al padrí... Però, que pilotes som?

Contagiats per l’alegria d’Antonio (continuem pilotejant-lo) comencem la tornada a Castelló. Parem en la font per a agafar aigua i disgregació general: uns pel carril bici i altres pel Coll de la Mola i Toritos.

La ruta:

Track

Avui hem rodat:  Josemi, Maya, Mario, Miguel Sales, Miguel, Murillo, David Sanchís, Dani, David Murillo, Pepe, Rodrigo, Paco, Antonio, Toni i jo.

sábado, 10 de noviembre de 2012

Una volteta per Borriol

Iniciem la ruta amb una variant nova: la pujada a La Lloma per la línia del gas de la Urbanització La Lloma-Mallols. El terreny està mullat i la pendent és dura. Al final hem de posar peu a terra per a finalitzar-la. Continuem per la trialera de La Cucala que passem sense massa complicacions. Al reagrupar-nos en la zona d’escalada, Juanjo es tira de la bici, perquè caure és quasi impossible.

Continuem fins a Borriol per la Senda del Testillo i després pugem fins a la pedrera. Decidim baixar per la trialera de l’Open, molt de pedrot i el pis mullat, a mitat m’abaixe. Miguel baixa volant, volant i sense ales. Un altre colp en el mateix muscle de sempre. A este pas no acabarà mai de recuperar-ho.

Continuem per la Senda del Golf i com sempre parada “dels més valents” en l’escaló per a veure qui es tira. Al final Mario i jo ens tirem, encara que sent dir-ho, Mario, jo amb millor estil.

És un poc prompte per a anar a esmorzar i ens anem a veure la font que hi ha al Barranc de Cominells. Acabem per Sant Vicent i ens n’anem directe al Navarrete.

Després del carajillo, Mario proposa la pujada a Mobles Pitarch i com estem tots contents, acceptem sense piular. Ens marquem la pujada, en la seua primera part, a ritme d’amics i en la segona part a tope, per a ambientar el galliner.

Arriba la trialera, Paco se’n va per davant amb Mario, la resta ens quedem per darrere. Toni es compra una parcel·leta, a penes començar. Només em faltava això, amb l’esglai que m’he donat este matí i la caiguda de Toni, em la trepige més que de costum. Després baixem pel Camí de Les Ermites fins al carril bici i a Castelló.

La ruta:

Track

Avui hem rodat:  Miguel Sales, Mario, Rodrigo, Juanjo, Toni, Paco y yo.

sábado, 3 de noviembre de 2012

Fonts del Desert

Convocats per la programació carajillera i amb les benediccions del nostre apòstol particular (“Estaís locos si salís lloviendo”) comencem la ruta de hui per les fonts del Desert.

Després dels primer quilòmetres d’aproximació ataquem la pujada per la pista roja, a l’inici de la qual, en els mapes, apareix la Font de la Pollasa, font, que d’altra banda, ni trobem ni ens parem a buscar.

Continuem pujant per la pista fins a la desviació cap als horts. Desestimem visitar la Font de la Teula, per a no tenir que recular, i ens dirigim cap a la Font del Naixement o Font de l’Ermità. A pocs metres d’esta font, es troba la Font de Sant Joan, que està canalitzada, suposem, per a abocar l’aigua en la bassa de la del Naixement.

Una vegada en el mirador del Desert, i després de l’abandonament d’Antonio, Paco i Quique, que tenen pressa, seguim la carretera fins a arribar a la Font Tallada, passada la qual ens desviem a l’esquerra per a visitar la Font de Roc. Esta font és una de les més boniques de tot el Paratge, presentant, a més, un bon cabal d’aigua.

Ara toca pujar. Les rampes que conduïxen al Pla de Muletes són prou exigents però, al nostre ritme, no tardem a arribar. Baixem per la senda que conduïx a la Font de Sant Josep, en la mateixa carretera, i seguim per la mateixa fins a la pista de la Matadora.

És tard i decidim no visitar la Font del Mas de Xiva. Baixem per la senda i passada la Font de La Parreta cauen quatre gotes, excusa perfecta per a buscar refugi en El Refugi, valga la redundància. Que conste que l’avortar la programació i no fer l’esmorzar camperol no ha sigut culpa nostra sinó dels “imponderables del temps”.

Després de l’esmorzar, i prevenint l’escapada al Refugi, havia programat tornar a pujar per a visitar la Font de la Salut, però a causa de les “condicions ambientals”, i no precisament la pluja, hem pres la decisió de tornar directament a Castelló.

Al final ens ha eixit una bonica ruta amb parada per a esmorzar i un perfecte dia per a pedalejar.

Fins a la pròxima!

La ruta:

Track

Avui hem rodat:  Pepe, Rodrigo, Miguel Sales, Antonio, Quique, Paco, Miguel i jo.