sábado, 22 de septiembre de 2012

Una "non stop" amb esmorzar

Inicialment estava programada la primera de les rutes “non stop”, amb el conegut esmorzar de pa-i-porta. Així que a l'hora concertada estem tots preparats en la rotonda del Sanatori, amb el bocata en la motxilla i no molt convençuts del que estem fent.

 Després de Codina, Pepe i Toni ens abandonen, ja que tenen pressa (...y preferixen esmorzar) .

 En principi decidim obviar la pujada a La Peña i prendre el camí recte cap a Vilafamés, però al trobar-nos amb el camí que conduïx a la nova pedrera, organitzem un xicotet referèndum, per a sentir la veu del poble, i esta, per aclaparadora majoria, ens conduïx a Sant Miquel, a l'Hostal Sant Miquel, clar està. Baixem per la pedrera i la senda empedrada i continuem fins al poble.

 La majoria prenen els entrepans “personalizats”, però alguns sucumbim a la coneguda carta de la casa. Després carajillo i a continuar la marxa. Per cert, Julián, decideix consumar el ritu carajillero, i es pren un carajillo descafeïnat. Després en el GR, notem l'efecte. Ell diu que va com una moto, però per a la resta... és que sempre va com una moto! Parlem de diferents models de motos...

 En la tornada no ens entretenim molt, ja que el temps se'ns tira damunt. excepte l'incident que protagonitze a l'inici de Caçadors, al ficar el peu, apunt de caure, en una mata de coscoll que em fa un bon tall en la “espinilla”. Bona cura per part de Rodrigo i Julián i de presseta per a casa que és tard. Jo, dutxa ràpida i a Urgències, a que em feren un “pespunt”. Ja veieu que tot un èxit, sobretot l'esmorzar de pa-i-porta. No ens ho podem remeiar... ¡¡¡som carajilleros!!!

 A la nit, a casa de Paco, i amb l'excusa de passar-se les fotos d'Ainsa, sopar carajillero amb elevada participació, crec que érem 23. Molt bon ambient i un excel·lent “arrosejat” preparat per l'amfitrió i del que sense molt esforç donem bon compte.

Salut i pedal! Fins la pròxima.

La ruta:

Track

Avui hem rodat:  Antonio, Pepe, Rodrigo, Toni, Julián, Mario, Miguel Sales, Josemi, Maya i jo.

Galeria de fotos:

viernes, 14 de septiembre de 2012

Sense "procrastinar"

En castellà “Procrastinar”: Diferir, ajornar.

Paraula proposada per Mario, que com veieu no guarda cap tipus de relació amb la pròstata, com diria Rodrigo. És un verb que no té forma substantiva. Així que, en castellà, podem dir que una persona ha “procrastinado” les seues tasques, però és incorrecte dir que és “procrastinadora”. Ojito amb el que diem!

I sense “procrastinar”, durant l’esmorzar en el Navarrete hem confeccionat un xicotet esbós de calendari que a no tardar molt, espere que en esta mateixa setmana, prenga cos i ens conduïsca durant este quadrimestre per les sendes de Castelló i província.

La ruta de hui, programada el mateix divendres, a través del Gmail, ens ha eixit molt bonica. Partint de que volíem esmorzar en el Navarrete, hem fet una bona quantitat de les sendes de l’Eixida de Borriol d’enguany i alguna més que ens hem trobat pel camí.

Per a finalitzar alguns, només tres, ja que la majoria de carajilleros han sucumbit a les propostes instigadores, hem conclòs amb Leprosos, que és la guinda perfecta per a tan bonica ruta.

Comentar el bon comportament de tots els carajilleros en les dos dures pujades de la ruta, Mobles Pitarch i Les Mallaes. La gent està en forma.

Fins a la pròxima.

La ruta:

Track

Avui hem rodat: Josemi, Maya, Mario, Salva, Quique, Miguel Sales, Juan Almela, Antonio, Pepe, Miguel Fanfa, Dani, David Sanchis i jo.

Parlant del "karma"

Karma: Energia transcendent (invisible i immesurable) que es deriva dels actes de les persones.

Fins ara, pareix que, personalment gaudia d’un bon karma. A partir de hui i per una xicoteta “senda” que seguint un track de MalaltsBtt, ens ha tocat patejar pendent baix per dins d’una pineda, pareix que el karma m’ha desaparegut, o almenys, hi ha alguna que altra proposta perquè així siga.

Deixant a part les consideracions etimològiques, la ruta, sense programar, ha estat divertida. En principi hem baixat per la senda de les crestes de Gaetà, que no havíem fet mai i que no presenta cap dificultat. Després hem fet la trialera de la zona del Regatell en el pantà, molt divertida, encara que curta. I després hem patejat el nostre per a poder creuar el pantà. D’ací a Moró a esmorzar i els que teníem pressa, sense parar, cap a caseta.

Carlos i jo ens hem estirat un poc i encara hem fet la senda que porta pel barranc del Manyo a la Via Làctia.

I res més. Salut i pedal i fins a la pròxima.

La ruta:

Track

Avui hem rodat: Julián, Irene, Toni, Quique, Rodrigo, Juan Almela, Dani, David Sanchís, Carlos i jo.