Pedals de L'Abeller

Ruta multitudinària per Borriol i contornada amb l’objectiu d’arribar a l’hora de l’esmorzar a l’Abeller, on com havia promés ens esperaven les brases, gràcies a la col·laboració filial, per a celebrar com es mereix, i de segones, la ja famosa jubilació.

La participació carajillera va ser de dia gran.

Concentrats en el lloc habitual ens dirigim cap a la Pedrera de Batalla pujant pel bosquet. Continuem a buscar la senda, que es va fer en la “Mil cinc-cents” i que baixa al camí de Borriol a la pedrera.

Tornem novament a la pedrera i fem les sendes habituals de l’Open i Vora Golf per arribar a Borriol. Parada multitudinària dels valents, en l’escaló del Golf, per a veure qui es tira. Arribe darrere de Julián i em tire sense pensar-ho. Sorpresa general…, i com es tira Abel, també em tire jo. A algú si que li ha servit, Eh, Mario?

D’ací ens dirigim cap a l’Abeller per la senda de Les Mallades que abandonem per a pujar pel camí empedrat i finalitzar la pujada per la pista.

Nova senda de Les Mallades i camí de Moró per a fer la Senda del Pintor. En la senda aglomeració, com en el Golf, per a veure qui es tira per la primera rampa. Els de sempre baixen sense immutar-se, la resta, els valents, ens quedem deliberant. Al final la majoria s'ho pensa i baixa a peu. Jo em quede amb Miguel que es tira per les dos primeres. Jo m’abaixe la primera, però després de tant pensar-m’ho, em bade en la segona. La resta perfecte.

Ja són quasi les onze i arribem al maset de l’Abeller. Allí ens esperen Pepe i Juanjo que s’han avançat al grup. També estan els meus fills, que han pujat a tirar-me una mà. Millor dit les dos, ja que s’han encarregat de tot. “Torrà” per a esmorzar. També acudixen els carajilleros que no han rodat amb bici, Paco, Antonio (recuperant-se de la seua lesió ocular), Jose Luis i Roberto.

Es donen quasi totes les condicions per a ser un bon esmorzar, però el dia no acompanya. Fa un un fred de coll... i perdoneu l'expressió.

Amb cares de fred es va desenrotllant la tertúlia carajillera. Hui no hi ha carajillo, el substituïm per un “cremat”, per al que ens traslladem al jardí a veure si no fa tant de fred. La cosa no millora molt, però…

Al final inclús ens fem un gin-tonic però el dia no està per a refrescos.

Finalitzat l’esdeveniment, tornem per les sendes de Gaetà i carril bici a Castelló.

Res més, ací vos deixe la crònica d’un altre “joiós” dia de celebració carajillera. Salutacions.


La ruta:

Track

Avui hem rodat: David Sanchís, D. Murillo, Mario, Carlos, Miguel, Juan, Maya, Quique, Julián, Josemi, Miguel Sales, Salva, Pepe, Rodrigo, Juanjo i jo.

També assisteixen a la celebració: Antonio, Paco, Jose Luis i Roberto.

Galeria de fotos: